Pact de Ciutat per fer front a les conseqüències de la Covid-19

Índex:

1. Valors, Objectius i Seguiment del Pacte de Ciutat

2. Propostes de caràcter transversal

3. Propostes d'acció

4. Composició del Pacte de Ciutat

1. Valors, Objectius i Seguiment del Pacte de Ciutat

La pandèmia del coronavirus ha impactat en el nostre dia a dia amb duresa. Ha estat gràcies als serveis essencials que el cop s’ha pogut suportar: els serveis sanitaris, assistencials, els de seguretat, el sector de l’alimentació, del transport de productes de primera necessitat, neteja pública, serveis funeraris, etc; i també gràcies a tots aquells treballadors i treballadores de l’àmbit social que durant aquesta etapa del confinament han seguit treballant dia a dia. Tasques que més que mai s’han convertit en bàsiques per a tots i totes nosaltres, en el marc d’aquesta crisi sanitària, social, humana i econòmica.

El Pacte de Ciutat de Sant Feliu s’ha configurat com una eina de treball i de consens per poder aportar solucions a les noves necessitats i als nous reptes sorgits arran d’aquesta crisi, o crisis diverses, que ha generat l’aparició de la Covid-19, i que a diferència de les altes crisis viscudes, aquesta per la seva excepcionalitat té una proporció que encara no podem calcular.

Mai fins ara, havíem viscut una aturada de l’economia d’aquestes dimensions, mai fins ara havíem viscut un confinament i un posterior desconfinament, la paraula rebrot no formava part del nostre vocabulari i mai fins ara havíem viscut tantes incerteses sobre el futur més immediat.

Aquest Pacte ha de ser un instrument útil per sortir d’aquesta crisi sense deixar ningú enrere, i per reactivar l’economia de la ciutat. A més, som conscients que la crisi també posarà a prova la capacitat inclusiva de la nostra ciutat en aspectes crítics com l’accés a l’habitatge, fer front a les despeses energètiques o la renda garantida de ciutadania. Tant les persones autònomes i pimes com els col·lectius més vulnerables, han de tenir el seu pla de suport i acompanyament i sentir l’empara de la comunitat en una situació encara més difícil de la que tenien abans de la Covid-19.

El Pacte de Ciutat aglutina totes les forces polítiques amb representació municipal, i la representació dels agents econòmics i socials de la ciutat. Un gran Pacte per treballar conjuntament en les solucions que el moment requereix, pensant i dimensionant col·lectivament les accions -també amb participació directa de la ciutadania mitjançant la Plataforma Decidim-, per iniciar la reconstrucció de la ciutat, adaptant-nos a les noves necessitats sorgides arran de la crisi del coronavirus.

Les prioritats s’han de reajustar per garantir els programes prioritaris en un context d’emergència davant de la pandèmia i fins acabar l’any; sempre tenint en compte que també caldrà revisar i ajustar la previsió d’ingressos del pressupost, a causa de l’impacte de la Covid-19, que també ha provocat una disminució de la recaptació tributària. A mesura que avancem en el calendari, caldrà plantejar-se com queden els instruments fiscals i pressupostaris de cara al 2021.

La constitució del Plenari del Pacte de Ciutat va tenir lloc el 29 de maig de 2020 de manera telemàtica i la seva estructura de treball es va dividir en 3 comissions de treball:

1. Comissió de revitalització econòmica.

2. Comissió de garantia de drets bàsics de ciutadania.

3. Comissió de nous usos de l’espai públic i equipament

El Pacte té un horitzó a mig termini de 18 mesos (desembre de 2021). Per poder desenvolupar les mesures principals, per atendre els acords més immediats, per consolidar actuacions i per monitoritzar resultats.

Objectius del Pacte de Ciutat

• Adaptar el municipi a la nova realitat i a les noves prioritats que es derivin de la crisi de la Covid-19.

• Reimpulsar la ciutat a nivell socioeconòmic i cívic, per tal que Sant Feliu superi la situació generada per la crisi.

• Avançar amb criteris d’equitat i justícia social, per no deixar a ningú enrere.

• Construir un model de ciutat que reforci la salut i les cures.

• Vetllar per una ciutat més sostenible, més habitable i més cohesionada.

• Tenir cura dels efectes que la crisi de la Covid-19 pugui generar en l’espai públic i els seus usos.

• Projectar la ciutat de Sant Feliu cap a un futur més sostenible i productiu implementant dispositius i polítiques de transició verda, digital i amb alta dimensió innovadora.

Seguiment del Pacte de Ciutat

Els acords del Pacte estan inclosos en aquest PAM (Pla d’Acció del Mandat) i el seu compliment es podran seguir mitjançant l’eina de seguiment habilitada a la web, on la ciutadania podrà veure en viu l’avenç i consecució de les mesures.

A més, el Plenari del Pacte esdevé en aquesta nova fase una Comissió Seguiment del Pacte de Ciutat, comissió que vetllarà per al seu compliment i que es reunirà cada 2 o 3 mesos.

2. Propostes de caràcter transversal

A totes les mesures del Pacte de Ciutat, s’aplicarà la perspectiva de gènere, la mirada intercultural, la sostenibilitat i la lluita contra la desigualtat social i econòmica.

Reivindicacions a altres administracions:

Departament de Salut

• Reivindicació de més personal sanitari als CAP i residències.

• Reivindicació del projecte de CUAP a Sant Feliu. Exigir el manteniment de les dotacions de professionals, la recuperació d’especialistes i de les emergències durant les 24 hores a la ciutat.

• Reclamar al Govern de la Generalitat una Llar Residència per a les persones amb capacitats diverses.

• Reivindicar el servei de farmàcia de guàrdia per a les 24 hores.

• Reivindicació de retornar el servei de pediatria al CAP del Pla, per evitar trasllats amb infants.

Departament d'Educació

• Reivindicació al Departament d’Educació perquè posi tot el personal que calgui per baixar les ràtios amb motiu de la Covid-19.

• Reclamar a la Generalitat que torni a dotar els menjadors escolars en l’educació secundària o s’ofereixin alternatives a través dels menjadors de la primària a l’alumnat que ho necessiti.

• Reivindicació de buscar solucions a la conciliació laboral i familiar.

3. Propostes d’acció

3.1 Mesures complementàries per garantir els drets bàsics de la ciutadania de Sant Feliu de Llobregat

Mesura 1: Garantir els subministraments bàsics i el dret a l’alimentació de la ciutadania.

Durant l’estat d’alarma es van prohibir els talls de subministrament i es van habilitar mecanismes extraordinaris per garantir l’alimentació de la ciutadania. En aquesta situació de represa cal continuar garantint que aquests drets no siguin vulnerats.

• Reforçar el pla de garantia dels subministraments essencials (electricitat, aigua i gas) per combatre la pobresa energètica entre les famílies vulnerables i complementar- ho amb accions formatives entre els usuaris per potenciar la reducció del seu consum i reforçant el projecte “Connecta’t”.

• Continuar garantint l’accés a una alimentació sana i equilibrada per a tota la ciutadania a través de, d’entre d’altres, les beques menjador, el menjador social, el fons de contingència i els programes de repartiment d’aliments.

• Reforçar la mesura de la targeta moneder com a eina de garantia del dret a l’alimentació i productes de primera necessitat, fomentant l’autonomia de les famílies vulnerables.

Mesura 2: Reforçar els recursos i els serveis vers la violència masclista

Durant la crisi sanitària viscuda i la situació de confinament conseqüent s’ha intensificat la violència masclista. És per això que, a banda de seguir treballant de manera estructural per a l’eradicació de la violència masclista, es treballarà per garantir i consolidar l’atenció telemàtica del Servei d’Informació i Atenció a les Dones.

• Garantir l’atenció multicanal del Servei d’Informació i Atenció a les Dones.

• Millorar la informació i la comunicació dels serveis i recursos adreçat a les dones.

Mesura 3: Implementar mesures eficients de detecció i prevenció de situacions de vulnerabilitat i de violència vers els col·lectius amb major risc d’exclusió social i major risc de vulnerabilitat.

La violència en l’àmbit de la llar s’ha intensificat en etapes de confinament i per això es fa necessari reforçar els protocols i el seguiment de les persones dependents, gent gran i persones amb diversitat funcional. També es necessari poder detectar possibles situacions de vulneració de drets i de situacions que afectin a la vida quotidiana dels col·lectius més vulnerables.

• Desenvolupar i/o reforçar els protocols necessaris per a la detecció i prevenció de situacions de vulnerabilitat atenent als col·lectius més sensibles.

• En el cas dels col·lectius de la gent gran i persones amb discapacitat, especialment afectats per la Covid-19, promoure una xarxa per identificar i detectar situacions de vulnerabilitat.

Mesura 4: Garantir l’accés a l’educació de la infància, la joventut i les persones adultes, especialment d’aquelles persones i famílies amb més risc d’exclusió social davant d’una situació de confinament o amb escenaris que impliquin l’educació a distància

Per tal de garantir l’accés a l’educació per a tota la infància, joventut i persones adultes es necessari oferir espais per tal que es puguin utilitzar en cas que les escoles ho sol·licitin. D’altra banda, per garantir que els i les filles de famílies en situació de vulnerabilitat tinguin accés als dispositius necessaris per poder realitzar l’educació a distància en condicions òptimes.

• Posar a disposició de les escoles espais i/o locals en cas que sigui necessari per garantir les ràtios recomanades per sanitat.

• Garantir els mitjans i dispositius necessaris perquè els infants, joves i persones adultes en risc de vulnerabilitat puguin mantenir la connectivitat en condicions d’igualtat.

Mesura 5: Desenvolupar un Pla de Suport al teixit associatiu de Sant Feliu, que tingui en compte la nova realitat post Covid-19 i que sigui adaptable a cada circumstància

És necessari seguir enfortint i empoderant el teixit social, esportiu i cultural de Sant Feliu i fer-ho de tal manera que es garanteixin les mesures de prevenció i seguretat sanitàries establertes. Per això, caldrà elaborar un Pla de Suport i d’acompanyament perquè les entitats puguin seguir desenvolupant la seva activitat habitual adaptant-se a cada situació.

El context de confinament produït per la Covid-19 ha posat de manifest que és necessari seguir treballant en la consolidació d’una relació més àgil entre entitats, ciutadania i Administració, cosa que implica reforçar i simplificar l’atenció i la tramitació telemàtica.

• Continuar treballant en la simplificació de procediments i la reducció de càrregues administratives per tal d’agilitzar els tràmits per part de la ciutadania i de les entitats, dins del marc normatiu vigent, del que l’Ajuntament també ha de garantir el seu compliment.

• Facilitar que el teixit associatiu pugui desenvolupar les activitats del seu àmbit i que ho pugui fer garantint les mesures de prevenció i seguretat sanitàries.

Mesura 6: Reforçar els serveis socials des d’una perspectiva interseccional per tal d’atendre les necessitats socials generades per l’impacte de la Covid-19.

La crisi social i econòmica afecta a tothom, però no afecta a tothom per igual. Per això cal reforçar l’atenció social atenent a la situació socioeconòmica de cada persona i col·lectiu.

• Impulsar projectes de caràcter comunitari per fomentar l’autonomia personal i abordar els problemes de la comunitat de manera col·lectiva.

• Implementar metodologies que, mitjançant l’anàlisi de dades i tendències socials ens permetin actuar de manera preventiva.

• Realització d’una enquesta de ciutat amb l’objectiu de conèixer les afectacions de la ciutadania, per poder quantificar i conèixer els aspectes més subjectius i de vivències personals de la crisi de la COVID 19.

Mesura 7: Fomentar el treball a distància per avançar cap a un model de corresponsabilitat i conciliació laboral i familiar.

El confinament ha posat de manifest que el treball a distància comporta la reducció de mobilitat diària i, en conseqüència, de les emissions. Alhora, comporta un model que, correctament desenvolupat, pot facilitar la conciliació laboral i familiar i la corresponsabilitat.

• En el marc de l’avantprojecte normatiu de regulació del treball a distància impulsat per l’Estat i de la negociació col·lectiva, incorporar la modalitat de treball a distància dins de l’Ajuntament.

• Difondre i donar suport, si s’escau, a la implementació del nou marc normatiu en matèria de treball a distància a treballadors i a treballadores del municipi, i al teixit empresarial de la ciutat.

Mesura 8: Garantir un model d’atenció i acompanyament a la ciutadania integral i multicanal.

La necessitat de poder atendre la ciutadania per diversos mitjans i de manera 100% efectiva, ha estat una de les que ha fet aflorar el coronavirus i sobretot el confinament. A més, la gran quantitat d’informació i la proliferació dels mitjans telemàtics per relacionar-se amb l’administració fan necessari un seguiment i acompanyament a la ciutadania que ho pugui requerir.

• Aprofitar els instruments desplegats durant la crisi de la Covid-19 (per exemple: Línia d’Atenció Social 900) per avançar cap a un model de finestreta única i d’atenció personalitzada.

• Donar suport a la tramitació electrònica per garantir l’accés universal i en condicions d’igualtat.

Mesura 9: Posar les cures i la sostenibilitat de la vida al centre de les polítiques públiques.

El virus ha visualitzat de forma encara més contundent la crisi de les cures, especialment pel que fa a la gent gran, incrementant el pes del treball no remunerat de les dones en cures i reproducció. Les dones, que a més s’estan veient especialment afectades pels contagis en ocupar en major percentatge llocs de treball precaris i de primera línia (sanitaris, neteja, comerç...), han estat protagonistes en lliurar la batalla contra el virus.

• Millorar la situació de les treballadores del sector de les cures que pertoca a l’Ajuntament a nivell competencial, replantejant el Servei d’Atenció Domiciliària cap a un projecte que incorpori la millora del servei de les condicions laborals de les treballadores.

• Donar, com a institució, caràcter preeminent a aquelles mesures que fomentin el benestar de les persones al llarg de totes les etapes de la seva vida, i introduir-les en l’economia productiva.

Mesura 10: Desenvolupar estratègies per garantir el dret a l’habitatge.

El dret a l’habitatge ha estat un dels drets més vulnerats en la societat actual. La pandèmia, ha fet aflorar i ha agreujat situacions de vulnerabilitat habitacional. El govern de l’Estat ha dut a terme moratòries davant les execucions d’hipoteques i lloguers, així com una línia d’ajudes, que de moment s’han ampliat. Cal acompanyar la ciutadania que ho necessiti en la tramitació d’aquestes línies d’ajuda, així com una aposta ferma des de l’administració local per disposar d’un parc d’habitatge que permeti pal·liar situacions d’emergència.

• En el marc competencial municipal, dur a terme polítiques que fomentin l’habitatge públic i de lloguer, posant especial èmfasi en la protecció dels col·lectius amb major risc de vulnerabilitat social.

• Assessorar la ciutadania des de l’Oficina Local d’Habitatge, en la tramitació de les ajudes a l’habitatge de caràcter supramunicipal.

3.2 Mesures complementàries per revitalitzar i reactivar l’activitat econòmica de Sant Feliu de Llobregat

Mesura 1: Establir diferents línies d’ajuts per afavorir l’ocupació i als sectors més afectats per la crisi sanitària

Arran de la declaració de l’estat d’alarma, amb la paralització del sector econòmic, les conseqüències en els àmbits del teixit comercial de proximitat i de diferents empreses de la ciutat, hem de posar l’accent en les mesures que fomentin la contractació i la recuperació dels sectors més afectats per la crisi sanitària. Per aquest motiu, des del consistori, amb el suport de tots els grups municipals, s’han engegat diferents línies d’ajut contemporànies al pacte i que passem a detallar.

• Establiment d’una línia d’ajut de fins a 1.000 € per persones en situació d’atur (o RETA) que s’estableixin com a autònomes per a la posada en marxa o represa d’una activitat econòmica a Sant Feliu.

• Establiment de fins a 4.000€ de subvenció (1.000 € variables en funció de la vulnerabilitat de la persona contractada), per a empreses de menys de 50 treballadors, per ala contractació o reincorporació de manera indefinida de persones en situació d’atur.

• No cobrament de la taxa d’ocupació de via pública, a les terrasses de bars i restaurants durant el 2020.

• No cobrament del quart trimestre de 2020 de l’aplicació de la taxa per llocs de venda en el mercat de marxants.

Mesura 2: Dotar al teixit comercial de la ciutat d’un market place (mercat en línia) com a eina imprescindible per posicionar-lo en el comerç digital

L’aparició del coronavirus que va comportar el confinament de la població i mesures estrictes de restricció per als comerços, també va evidenciar que l’aposta per el comerç en línia és estratègica. El comerç local ha de poder competir en les millors condicions amb les grans plataformes de venta en línia que ja existeixen i que durant la pandèmia s’han vist a més, saturades de peticions, mentre el comerç local patia de forma punyent les mesures de no presencialitat.

• Treballar conjuntament amb el teixit associatiu amb la intenció d’oferir aquest market place a tot el teixit comercial de la ciutat.

• Establir una central de comandes amb un sistema de distribució (logística) que afavoreixi també els valors del comerç de proximitat, sostenible i responsable.

• Incrementar la formació en competències digitals.

Mesura 3: Fomentar la recollida selectiva de residus i la minimització de la generació dels mateixos.

La crisi climàtica és segons les persones expertes en la matèria, indestriable de la situació que estem vivint. La nostra qualitat de vida també està íntimament relacionada amb els factors mediambientals i la reducció de residus, que amb el coronavirus s’han multiplicat a causa dels EPIs, de les precaucions necessàries a prendre, i de la seva recollida selectiva, i es configuren com a mesures essencials a desenvolupar. Cal però tenir en compte que el desenvolupament d’aquesta mesura supera el calendari de desenvolupament del pacte, i que la seva implementació superarà els 18 mesos de temps. La consecució d’aquest objectiu quedarà recollida també al PAM, fet que garantirà la seva consecució com a màxim al final d’aquest mandat.

• Incrementar el nombre de comerços adherits al servei de recollida porta a porta de paper-cartró, orgànica/piles i vidre, sobre tot d’aquells identificats com a grans generadors de fracció orgànica i cartró.

• Afavorir les bones pràctiques del comerços que facin recollida selectiva de residus, desenvolupant accions com la creació d’un distintiu de “comerç sostenible” com a etiqueta específica per distingir el compliment de mesures relatives a bones pràctiques mediambientals per part del comerç local, i fer-ne difusió.

• Establir una línia de subvenció als petits comerços de proximitat, en base a la reducció en la generació de residus durant el temps que no han dut a terme l’activitat.

Mesura 4: Pacificar al màxim els eixos comercials de la ciutat per afavorir el comerç de proximitat i el passeig en aquestes zones.

El comerç local és fonamental per al teixit social i econòmic d’una ciutat. La crisi sanitària ha dificultat la continuïtat de molts comerços que han hagut de tancar o han perdut clientela a causa de la pandèmia. Cal una aposta contundent perquè la ciutadania compri al comerç local, afavorint les zones de passeig i compra, fent-les el més amables possible i donant prioritat als vianants.

Aquesta aposta per fer una ciutat que doni prioritat al passeig i a les persones davant els cotxes, va més enllà del Pacte de Ciutat i supera el calendari de 18 mesos marcat per a la seva consecució. Com aposta per un model de ciutat habitable aquest objectiu quedarà recollit també al PAM, fet que garantirà el seu desenvolupament al llarg d’aquest mandat, però entenent el condicionant del temps i dels canvis urbans profunds que la nostra ciutat encara ha de viure, i que hi estan directament relacionats.

• Identificar els carrers del nucli urbà amb major densitat d’activitats econòmiques.

• Pacificar el trànsit dels mateixos amb la finalitat de destinar més espai públic per al vianant i enfortir el teixit comercial de la ciutat.

• Implantar en els barris on no existeix la zona blava una zona d’aparcament de rotació gratuïta que permeti arribar a peu als eixos de comerç pacificats.

Mesura 5: Connectar els motors econòmics de Sant Feliu amb la xarxa de mobilitat sostenible.

L’accés als nuclis econòmics de la ciutat és fonamental per al desenvolupament del treball i per poder esdevenir un focus d’atracció per a les empreses. I cal que aquest accés a més de segur, sigui el màxim de sostenible i el menys contaminant possible. No obstant, cal tenir en compte que el coronavirus està a juliol de 2020 en una fase de rebrot, que malgrat s’està controlant, desaconsella l’ús massiu del transport públic per garantir al màxim el distanciament social. És per aquesta raó que el desenvolupament de les mesures per incrementar aquest tipus de transport, que a més son serveis que s’ofereixen de manera mancomunada amb l’AMB, s’hauran de desenvolupar en base a les dades epidemiològiques. En canvi, precisament per allò exposat,es considerarà una prioritat l’augment de la xarxa ciclable per garantir una mobilitat neta i segura.

• Incrementar l’accessibilitat als serveis i als polígons d’activitat econòmica de Sant Feliu a través del transport públic i sostenible, a través de plans de mobilitat sostenible, per reduir la despesa i la contaminació que es genera amb del transport particular.

• Fomentar l’accés a aquests espais en transports no contaminants com la bicicleta o els patinets, garantint la seguretat de les persones amb l’ampliació de la xarxa ciclable.

Mesura 6: Treballar per dotar a Sant Feliu d’una moneda local que incrementi l’impacte de la despesa pública en el comerç local.

Cal incrementar la circulació de diners entre el teixit comercial del municipi i fomentar la sostenibilitat, la responsabilitat social i la implicació i interrelació de la ciutadania i del teixit econòmic i social. L’aposta per un projecte com el de la moneda local ve a donar resposta a aquestes necessitats i s’ha implementat com un model d’èxit sobretot a altres països.

• Estudi i implementació d’un projecte de moneda local.

• Avaluació del seu impacte i implementació de les millores necessàries.

Mesura 7: Treballar en el projecte d’economia circular amb el teixit productiu i comercial del municipi.

Cal avançar cap a una economia més circular per generar beneficis com reduir la pressió sobre el medi ambient, millorar la seguretat de subministrament de matèries primeres, millorar la competitivitat, la innovació, el creixement i l’ocupació, com a sortida a la crisi econòmica provocada per la covid-19.

• Fomentar el consum intern com a primer objectiu d’aquest projecte.

• Incorporació i difusió de les clàusules mediambientals (ecodisseny i economia circular) incorporades a les licitacions públiques.

3.3 Mesures complementàries sobre els nous usos de l’espai públic i equipaments

Mesura 1: Ampliar i millorar espais públics, zones verdes, de passeig i ciclables amb criteris de qualitat, per garantir una mobilitat més sostenible i donar resposta a les recomanacions de salut pública

Caldrà garantir les mesures i recomanacions de salut pública pel que fa a l’ús de l’espai públic. Apostant, al seu torn, per una mobilitat a peu i sostenible i fomentant també l’ús de vehicles no contaminants (bicicletes, patinets...). Davant les mesures implementades i l’afectació que aquestes tindran sobre l’obertura de les escoles en els moments d’entrada i sortida, caldrà garantir un mobilitat segura.

• Pacificació progressiva de carrers, amb limitacions de velocitat i generant espais lliures de circulacions de vehicles i traslladant elements que la obstaculitzin.

• Millora de la senyalització amb cartelleria i pintura al paviment, de la il·luminació i elements de protecció; i amb l’ampliació i/o millora d’itineraris recomanats.

• Garantir la seguretat d’entrades i sortides de les escoles davant el nou pla d’obertura, així com la millora dels itineraris escolars.

Mesura 2: Actualitzar el Marc Normatiu Municipal per a regular la circulació de vehicles privats, I’ús de mitjans de mobilitat personal (patinets, bicis, etc.) pel centre de la ciutat i fomentar altres tipus de mobilitat personal més sostenible. Reforçant amb formacions, informació i senyalització per garantir la convivència dels diferents mitjans de transport personal a la ciutat.

Caldrà garantir les mesures i recomanacions de salut pública pel que fa a l’ús de l’espai públic. Apostant, al seu torn, per una mobilitat a peu i sostenible i fomentant també l’ús de vehicles no contaminants (bicicletes, patinets...).

• Modificació de la normativa.

• Realització d’accions formatives.

• Senyalització i cartelleria per fomentar les normes cíviques i la convivència.

Mesura 3: Desenvolupar un pla de contingència per garantir les mesures de prevenció i seguretat sanitària per al desenvolupament de l’activitat cultural, que s’adapti a cada circumstància.

L’aparició del coronavirus ha tingut una afectació directa en la nostra manera d’utilitzar l’espai públic i àmbits com el de la cultura se n’han ressentit greument. Com a ciutat que aposta per el fet cultural com un element de cohesió, cal buscar les solucions que permetin gaudir de la cultura de manera segura, però refermant l’aposta per fer arribar a la ciutadania una bona i accessible oferta cultural.

• En el cas de la Festa Major en especial, i d’altres esdeveniments públics, allunyar- se dels formats massius estàtics tradicionals i apostar pel petit format.

• Aprofundir en les oportunitats que brinden les plataformes d’streaming i els nous formats popularitzats a partir de l’aparició de la Covid-19.

• Garantir en els actes públics el compliment de les normes de salut pública amb el subministrament de gel hidroalcohòlic, EPIs en el cas que sigui necessari, i garantint distàncies amb control d’aforaments i ubicació de cadires amb separació per al públic; així com les mesures de desinfecció pertinents.

Mesura 4: Reforçar els elements comunicatius de l’Ajuntament, tant cartelleria com especialment els digitals, per tal de fer arribar a la ciutadania les recomanacions i informacions actualitzades sobre l’evolució de la pandèmia i en especial, les mesures per fer-hi front.

La comunicació, en especial la digital, s’han convertit, si cap, en més fonamentals en la darrera etapa d’emergència sanitària. S’han habilitat noves fórmules i canals per contactar amb la ciutadania que cal seguir explorant i millorant constantment. La comunicació corporativa ha de fer arribar els missatges de forma ràpida i eficient.

• Iniciar una campanya de bon ús dels vehicles de mobilitat personal, per garantir un ús segur i cívic d’aquests elements de mobilitat sostenible.

• Intensificar la campanya de tractament i recollida de residus, amb especial èmfasi en els residus relacionats de manera directa amb el coronavirus (mascaretes, guants, etc).

• Difondre de manera intensiva i amb els diversos elements a l’abast de l’administració (butlletí, ràdio, cartelleria, senyalètica...) les mesures bàsiques recomanades per salut pública, per contenir el virus.

Consulta el document fent clic aquí.