Ajuda
Un procés participatiu és una seqüència d'activitats participatives (p.e. primer omplir una enquesta, després realitzar propostes, debatre-les en trobades presencials o virtuals, i finalment prioritzar-les) amb l'objectiu de definir y prendre una decisió sobre un tema específic.
Exemples de processos participatius són: un procés d'elecció de les membres d'un comitè (on primer es presenten unes candidatures, després es debat i finalment s'escull una candidatura), pressupostos participatius (on es realitzen propostes, es valoren econòmicament i es voten amb el pressupost disponible), un procés de planificació estratègica, la redacció col·laborativa d'un reglament o norma, el disseny d'un espai urbà o la producció d'un pla de polítiques públiques.
Consulta del Soterrament de Sant Feliu
Consulta popular no referendària
Quant a aquest procés
El soterrament de la via ha estat una reivindicació històrica a Sant Feliu de Llobregat des de la recuperació de la democràcia. Amb el soterrament es podran cosir barris, crear nous eixos entre carrers de la ciutat i trencar les barreres arquitectòniques que actualment existeixen.
El soterrament ha estat una demanda social al llarg de la història per raons de seguretat i per acabar amb l’elevada perillositat que comporta el creuament del pas a nivell, com demostren els nombrosos accidents mortals que s’han produït a Sant Feliu al llarg de la història. Unes 10.000 persones travessen a peu el pas a nivell cada dia.
També perquè el soterrament permetrà la millora de les freqüències de les línies R1 i R4 de Rodalies de Barcelona des de L’Hospitalet de Llobregat i fins a Sant Vicenç de Calders, i millorarà la mobilitat de les persones i els vehicles, facilitarà la reducció de la contaminació acústica i ambiental; i afavorirà la cohesió social de la ciutat. Ara, el pas a nivell resta tancat quasi 50 minuts de cada hora, doncs cada dia circulen uns 150 trens per la línia ferroviària. Finalment, al juny va començar el compte enrere dels 44 mesos d’obres d’aquest projecte 100% finançat per l’Estat.
Així, després de més de 40 anys de lluita institucional i ciutadana, per fi Sant Feliu pot començar a treballar en el seu futur sense la ferida oberta per les vies del tren.
El 17 de gener de 2018 l’aleshores ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va anunciar la consecució del soterrament, una fita reivindicada per la ciutat des dels anys 80. Les obres estarien finançades íntegrament pel Govern de l’Estat.
Després d’aquest anunci, es va constituir la Ponència Unitària del Soterrament, formada per un representant de cada grup municipal, que va valorar que els santfeliuencs i les santfeliuenques havien de tenir un paper decisiu en la definició del Sant Feliu del futur.
Per aquest motiu es va plantejar un procés de participació, per tal que la ciutadania decidís què volia que passés a l’espai alliberat per les vies. En paral·lel també es va acordar que l’espai soterrat es projectaria a través d’un Concurs Internacional d’idees que tingués present aquestes voluntats ciutadanes i finalment es va arribar a la decisió que el procés culminaria amb una Consulta oberta a totes les persones majors de 16 anys empadronades a Sant Feliu.
Tanmateix, es va crear l’Oficina del Soterrament, amb l’objectiu d’articular els mecanismes de relació institucional, coordinació i serveis relacionats amb les obres del soterrament, informació ciutadana i projecció de la transformació de la ciutat.
Des de l’Ajuntament es va apostar per un model de ciutat on els veïns i les veïnes fossin cada cop més actius en la presa de decisions relacionades amb el dia a dia de la ciutat, i la participació es va considerar una gran eina que permetia posar en valor els desitjos, les peticions i els interessos de la ciutadania.
Així, l’aposta per un model participatiu i la unitat institucional han estat elements clau per arribar a l’escenari actual, ja que gràcies a l’acord entre els diferents grups municipals s’ha pogut dotar la ciutadania d’eines per poder decidir el futur de Sant Feliu.
En aquest sentit, es va fer al setembre del 2018 un procés en el que es definien els requeriments de la ciutadania per incorporar al plec de condicions del Concurs internacional d'idees per a la urbanització de la superfície i la transformació de la ciutat.
De les més de 50 activitats realitzades per tal de recollir iniciatives i propostes ciutadanes, es van recollir 1.416 aportacions dels gairebé dos mil participants. Aquestes propostes es van recollir, categoritzar i agrupar. Posteriorment es van validar amb la ciutadania a través de tres sessions, per tal de poder elaborar els requeriments que van formar part de les bases del Concurs internacional d’Urbanisme.
Compartir